Actualitat

La cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), Resma Punjabi, ha ofert aquest matí una roda de premsa als mitjans de comunicació per comentar totes les qüestions relacionades amb les quatre baixes laborals dels últims mesos i la seva gestió dels recursos. Punjabi, en un exercici de transparència, ha explicat el complex context en el qual es troba l’autoritat de control, així com el volum de feina que té, apel·lant a una casuística extraordinària: i és que l’APDA és l’únic organisme que compta amb uns llocs de treball (els d’inspecció) intermedis que són nomenats pel Consell General, fet que provoca que no se’ls apliqui la llei de relacions laborals ni cap altra de gestió de persones. «Ens trobem que no hi ha un marc legal que reguli la situació laboral dels inspectors. Això implica dificultats a l’hora d’avaluar el rendiment de la seva feina, establir horaris presencials, regular el teletreball, pactar les vacances i els avantatges socials, etc.», ha apuntat la cap de l’APDA. És per aquest motiu, precisament, que mai es va poder acomiadar la inspectora Gemma Gasset, que va ser nomenada l’octubre del 2021, tot i que no va arribar a exercir, si bé sí que va cobrar el sou durant dos mesos. Posteriorment, va agafar una baixa mèdica d’un any i mig fins a la seva renúncia definitiva el maig del 2023. 

A partir d’aquí, Punjabi ha recordat que l’any 2021 es va aprovar la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, amb la incorporació de noves responsabilitats que pràcticament va obligar a crear des de zero tots els processos. «Aquell mateix any em vaig trobar amb un pressupost tancat, que a més es va retallar, i amb una inspectora de baixa que, per llei, jo no podia substituir, de manera que hi havia un volum de feina molt gran, però no teníem els recursos per fer-hi front», ha afegit la cap. Tota aquesta feina va recaure en la inspectora Agda Castillo, fet que Punjabi creu que li podria haver provocat, comprensiblement i sumat a altres projectes personals, un burn out i, per tant, la seva dimissió.

En el cas de la tercera inspectora, Sabrina Pujol, la cap de l’APDA ha informat que el mateix dia que va jurar el càrrec fa només tres mesos va plantejar marxar per incompatibilitat de conciliació horària. Tot i això, des de l’Agència es van fer tots els esforços per adaptar-se a les seves necessitats acceptant fins i tot una reducció de jornada i un règim de teletreball; també se li va assignar un professor particular de l’àmbit de protecció de dades. Això, però, no va propiciar les condicions idònies per treballar correctament amb la resta de l’equip i, finalment, també va dimitir.

Respecte a la secretària administrativa, es tracta d’un lloc de treball existent des de la creació de l’Agència que Punjabi va mantenir malgrat no considerar-lo necessari. Després de l’estiu, la secretària administrativa va tornar al seu lloc d’excedència i es va apostar per prescindir del seu càrrec, suposant per a l’Agència un estalvi econòmic de gairebé 44.000 euros anuals. Uns diners que, tal com ha explicat la cap, s’han reinvertit en la contractació de dos tècnics amb formació universitària i la gestió i entrada de factures s’ha externalitzat. 

Per acabar, Punjabi ha presentat uns gràfics on ha mostrat l’augment de la feina feta els últims dos anys. «Aquí es reflecteix que, malgrat no disposar dels recursos, l’Agència ha continuat treballant i està complint amb tots els objectius professionals marcats», ha manifestat. Com a dades rellevants, cal tenir en compte que l’Agència mai havia obert expedients d’ofici fins al 2023, quan en va realitzar 11; que entre el 2005 i el 2021 es van impartir una mitjana de sis formacions, mentre que el 2022 en van ser 35; o que fins al 2021 l’APDA publicava una guia anual, mentre que el 2022 se’n van publicar cinc i el 2023, set.