Comunicat

El passat mes de maig es va celebrar el primer any de l’entrada en vigor de la nova Llei Qualificada de Protecció de Dades (LQPD), que va coincidir amb l’estabilització de la nova direcció i les noves perspectives de funcionament de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA). Així, des de l’entitat es vol fer un resum de les accions impulsades fins ara i una breu explicació del full de ruta a emprendre en el futur més immediat.

La nova normativa ha suposat un canvi de paradigma en tots els departaments de l’Agència, ja que la seva entrada en vigor ha implicat l’obertura de més expedients d’ofici i un augment del nombre de consultes i la seva complexitat. A títol d’exemple, si el 2021 es va donar resposta a 1.474 consultes, el 2022 en van ser 3.864, un 262% més. Cal destacar que l’Agència ha hagut de desenvolupar nous processos per gestionar les noves obligacions establertes per la LQPD, fet que ha implicat actualitzar la pàgina web, desenvolupar formularis específics i altres eines per facilitar la notificació de violacions de seguretat, la sol·licitud de consentiment o l’exercici dels drets dels interessats o posar a disposició models orientatius per a la redacció de polítiques de privacitat, clàusules de protecció de dades o registres d’activitats de tractament. Pel que fa a normativa, preceptes i directius, la llei també ha anat acompanyada d’una actualització dels textos, motiu pel qual s’han hagut de publicar dos reglaments, més directrius i altres adequacions. D’altra banda, la nova direcció de l’Agència ha apostat per reforçar els vincles internacionals amb la projecció i participació d’Andorra en diferents organismes, s’han actualitzat convenis i se n’han establert de nous i s’ha engegat la participació en noves comissions, com la Comissió de Videovigilància, el Consell Andorrà d’Estadística i la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació.

Des d’un punt de vista estratègic, les principals accions que s’han dut a terme tenen a veure amb els esforços fets en difusió de la nova normativa, amb una campanya televisiva i radiofònica, a banda de xerrades i formacions i publicacions a les xarxes socials; el desenvolupament de guies informatives, la priorització de l’àrea d’inspecció i atenció; la generació de més cultura de la privacitat a nivell nacional; el treball de manera transversal amb els actors implicats i la col·laboració amb la Universitat d’Andorra (UdA) per l’establiment del Postgrau de protecció de dades, que ha resultat un èxit de participació i el curs que ve es tornarà a impartir. 

A més dels canvis interns, el context actual de globalització i l'ús creixent de tecnologies avançades, com la intel·ligència artificial, han generat noves situacions i reptes en la protecció de les dades personals. L’Agència ha estat cridada a col·laborar amb altres entitats internacionals i a mantenir-se al dia de les tendències i els desenvolupaments en aquest àmbit, amb l’objectiu de garantir la coherència i l’eficàcia de les polítiques de protecció de dades a escala europea.

També és important assenyalar que actualment s’està treballant de manera constant per aconseguir un major reconeixement en el projecte estratègic de digitalització del país, tot i que no resulta senzill, perquè implica la necessitat de fomentar i desenvolupar una cultura més àmplia entorn la privacitat. Malgrat els desafiaments, l’Agència està compromesa a continuar generant consciència i a treballar activament per garantir un equilibri adequat entre els avantatges de les tecnologies i la protecció dels drets individuals en l’entorn digital.

Amb tot, i malgrat que s’ha complert amb l’objectiu de preparar l’Agència per a l’entrada en vigor de la nova normativa, la cap de l’APDA, Resma Punjabi, reconeix que gairebé la meitat de les mesures a les quals cal fer front actualment són «difícilment assolibles» per, principalment, manca de recursos. «Del total d’accions plantejades per l’APDA el 2022/23, només s’ha pogut donar una resposta adequada a un 27%. Estem intentant desenvolupar un 28% més, però tenim un 45% a les quals és pràcticament impossible arribar», indica Punjabi, que també posa en relleu la necessitat urgent d’incorporar, com a mínim, un inspector més i la previsió de contractar un tècnic internacional.